Obviaré

A Ella, que ja sap el com i el quan

A Ella, que tot i no estimar-me amb les mans, m'estima amb els ulls

Obviaré tot allò lleig, allò que no ens pertany o que ens pugui malferir. Obviaré la pau, la pluja, la roba estesa i els estúpids comentaris posteriors. Obviaré que ens estimem i que ens fem l’amor cada cop que ens mirem als ulls. I que no calen paraules ni llavis, obviaré. Obviaré que em cremo i tinc por. Obviaré tot això per venir de nou, i completament nu, cap a tu.