Primer amor

"El amor nace de nada y muere de todo."

Jean-Baptiste Alphonse Karr

Ella va arribar a poc a poc, sense pressa, i sense cap mena de premeditació. Tot va anar arribant al seu temps, no sé si era pretèrit imperfet, plusquamperfet o perfet simple, però el cas, és que va arribar de mica en mica alhora que començava l'estiu. De mica en mica va anar entrant en mi i es va anar apoderant de tots i cadascún dels mililitres de sang del meu cos. Els seus ulls, el seu cabell, el seu somriure, els seus malucs, corrien per les meves venes i eren bombejats constantment per les aurícules i els ventrícles del meu cor amunt i avall, em recorrien, i se'm presentaven en forma de nítides imatges a la retina. I em parlaven.

Em vaig enamorar d'ella. I, em penso, ella de mi.

I va nèixer la primera, la més intensa, la més innocent, neta i bonica història d'amor que he viscut mai.

I encara l'estimo. I encara ens veiem, de tant en tant. I encara ara, si la miro als ulls directament, sento que quelcom dins meu es trenca, com si el meu cos estigués ple de petites peces de vidre i al mirar-la, aquestes es trenquéssin en petits bocins i se'm clavessin per tot arreu, provocant un pessigolleig insuportable.

Després de gairebé 10 anys, havent passat anys sensers sense saber l'un de l'altre, som amics, Amics amb majúscules i amb signe d'admiració.

Ella m'enten millor que ningú. Jo l'adoro.