"Lo de ambivalencia radical es una contradicción que mantenemos. Nos parece que nuestro espectáculo es así, elevado intelectualmente, pero a la vez es muy primario, muy de barrio, muchos tacos, somos mal hablados. Nos gusta así, tener un toque cultivado y a la vez meter barrio a tope. Citar a Kierkegaard y a la vez meterse con la puta madre de alguien".
Faemino y Cansado
Mmm... no he entès mai la teva dèria per aquest parell... ja coneixes la meva opinió d'ells.
ResponEliminaQui té mal gust, té mal gust... ;)
ResponEliminaPlas, plas, plas.
ResponEliminaPlas 1: per la cita.
Plas 2: pel retorn de S'ha acabat el bròquil
Plas 3: perquè el blog continui...
Són tan grans! a veure quan tornen: oi que m'avisaràs?
ResponEliminaPer cert aquest divendres Miquel Gil a la Casa de Cultura!
"dicsin"